feb 24

Ja tenim web, i ara què?

És per mi tot un plaer invitar-vos a assistir al proper event que organitzem la Xarxa Onion a Sabadell, on hi participo com a moderador :)

blog

Què fas el proper 3 de març?

Et proposem un col·loqui que potser t’ajudarà a veure com treure’n profit d’internet per la teva empresa:

  • Posicionament en cercadors (Google)
  • Publicitat (Google Adwords, anuncis a Facebook, etc.)
  • Xarxes Socials (Facebook, Twitter, Linkedin, Xing, etc.)

Qui hi serà?

Moderador : Juan Vicente Mañanas Abad , consultor d’analítica web, SEO i xarxes socials.

Convidats :

  • David Martín : CEO de Scubastore , empresa puntera de comerç electrònic i líder de vendes a Europa en el sector d’articles esportius.
  • Francesc Grau : Consultor de comunicació estratègica online a Conzentra, empresa de referència en el sector del màrketing online, amb una gran experiència en posicionament en buscadors; present a Espanya, Argentina i Xina.
  • Jordi Roura : Web Analyst & Developer d’ Aedgency , especialistes en màrqueting digital. Ell és a més a més cofundador del Conversion Thursday de Barcelona (esdeveniment mensual dedicat a la analítica web) i també conegut per haver protagonitzat la campanya publicitària El Gran Hallazgo d’ Atrapalo.com (on s’hi encarregava de l’àrea de viatges i de la gestió de Google Analytics).

Vull venir, on i quan?

Dimecres dia 03/03/2010 de 18.00 a 20.00

Vapor Llonch (sala d’audiovisuals)
Carretera de Barcelona 208bis – 08205 Sabadell  (ubicació)

Tot seguit, hi haurà refrigeri amb dinàmica de networking. Uneix-te a la xarxa!

Inscripcions

Acces lliure i gratuit. Ens agradaria saber, pero, qui vindrà. Inscriu-te doncs mitjançant Amiando:
http://www.amiando.com/Ja-tenim-web.html

Us hi esperem!

feb 23

Llistes de twitter i la mala reputació

L’altre dia ja comentàvem l’inesperat efecte de Twitter a la teva reputació. Ara en tractarem breument el cantó fosc d’aquesta petita meravella: quan algú t’afegeix a una llista on mai no voldries ser-hi.

No fa gaire que en @Don4Media va il·lustrar-ho perfectament al blog de Hubspot:

Twitter listsCreative Commons El problema amb les llistes de Twitter

“Algú m’ha afegit a la seva llista de Twitter!”


[Gent amb mostatxos ridículs]

Don comprova tot decebut que no hi ha manera d’esborrar-te d’una llista de Twitter

Ara bé, tot i el que hi diu a la tira, sembla que sí que n’hi ha manera (tal com comenta un visitant del Flickr de Hubspot):
  1. Bloqueges l’autor de la llista:
    Twitter block
  2. I, si tot i no voler-te a la seva llista encara vols que sigui follower teu, el desbloqueges:
    Twitter unblock

Val a dir, però, que des de Hubspot tenen tota la raó del món dient que, tot i que el truc és efectiu, és prou ridícul que no hi hagi una funcionalitat específica per un cas tant obvi.

De totes maneres, ells també són uns grans defensors de la utilitat d’aquestes llistes i així o demostren en la següent presentació que us recomano de tot cor:

feb 19

El rendiment de les nostres web corporatives

Sembla que les nostres empreses pàtries, que just en aquests temps de crisi en que necessiten optimitzar els seus recursos en comptes de només reduir costos, se’n obliden d’un dels més econòmics i profitosos que tenen al seu abast: la seva web corporativa.

Empreses i webs corporatives

Segons va declarar Elena Gómez, presidenta de la Federació Espanyola de la Economia Digital (es), aquest passat diumenge a La Vanguardia (es), de totes les empreses d’arreu l’Estat Espanyol amb prou feines un 20% tenen pàgina web (ni tant sols una de senzilleta de tres pàgines dient Qui som, Què fem, On som).

Això encara, però és que d’aquestes amb prou feines en treuen profit el 12%!

Poc més del 2% del total d’empreses!?!?!

Dit d’una altra manera, més del 95% de les nostres empreses o bé volen funcionar com al s.XX (o el s.XIX per algunes) fent com si internet encara no s’hagués inventat o bé va fer-se la web per que sí i després se’n van oblidar.

  • No se’n preocupen del seu posicionament als cercadors.
  • Tant els hi fa si la web té o no res a veure amb els objectius de la empresa.
  • Els és indiferent el que hi fan els internautes a la web, com si no fossin també clients potencials.
  • I de la seva Reputació Digital… es pensen que no en gasten.

És com qui sembra el tros i, sense treballar-hi més, encara es queixa de que no en treu la collita que s’esperava.

I la web de la teva empresa, de quin color la vols?

Si la vols ben verda i profitosa vine a Can Webicultors i…

Tasta el nostre servei

.

gen 29

King Kebab, magnífic restaurant però pobre ORM

El King Kebab és, sense dubte, el millor lloc on anar a menjar kebabs. Llàstima que l’encert que tenen a la cuina no els acompanyi a internet, tot i els seus esforços.

King Kebab Logo

Fa més de 6 anys que els germans Jilani arribaren a la nostra vila de Cerdanyola del Vallès, on compraren un bar (del qual van conservar força temps una llarguíssima barra) per convertir-lo en un dels primers, i millors, llocs on poder gaudir d’aquesta delicatessen típica del mediterrani oriental i més enllà.

Jo, que vaig descubrir el meu primer kebab fa anys i panys a les rambles de Barcelona (fins i tot crec recordar que també en feien al Cafè Zurich abans de llur remodelació) vaig rebre el King Kebab com si fos ben bé la resposta a les meves plegàries: no haver-me’n de desplaçar a Barcelona sempre que volgués un Kebab (o pita o shawarma segons l’establiment).

Kimg Kebab Servei Domicili

Vet aquí que un dia me’n vingueren ganes de kebab, però no trobava per enlloc el seu tríptic per poder fer la comanda per telèfon. Així doncs que vaig posar king kebab cerdanyola a Google amb el malaurat resultat de que em sortí de tot menys la seva pàgina web (http://www.king-kebab.es):

  • Directoris on s’hi van afegir els Jilani en el seu dia (alguns amb les dades obsoletes)
  • D’altres pàgines que per casualitat tenien les paraules king i kebab (com directoris de restaurants on, a la mateixa pàgina, hi apareixia el Burger King i qualsevol altre lloc on prendre kebabs)

Tot això és prou habitual en empreses que, tot hi haver-se gastat una pasta en un lloc web prou ben dissenyadet (potser amb massa flash), no han pensat en cuidar el seu posicionament.

King Kebab Google

Ara bé, el que no només entraria ja en assumptes de Identitat Digital, sino a més a més en la calúmnia pura i dura són les injustes crítiques que des d’un fòrum dedicat a queixes de tot tipus sortien a la primera pàgina de Google!

No les repetiré pas, però n’hi havia des de simples mentides malintencionades sobre la higiene del local i el personal fins a les pitjors acusacions possibles que només poden sortir d’una ment ben xenòfoba.

I és en part per això que vaig decidir ajudar-los ni que fós una mica per tal que poguessin millorar la seva Reputació Online amb aquest post i el ressó a Facebook i Twitter que pugui assolir. I així poguem silenciar aquelles calúmnies contra els millors kebabs de tot Cerdanyola i, potser, de bona part de Barcelona.

Inshallah. (Déu ho vulgui)

King Kebab 1

Actualització: doncs sembla que sí que ho ha volgut, per que aquell malaguanyat resultat a Google és cada cop més avall i, encara millor, he descobert un grup de Facebook dedicat al King Kebab per part d’un client tant satisfet com jo pel seus kebabs i el seu servei al client. Vés qué no pagarien molt altres empresaris per una promoció tant sincera i espontània. :) .

gen 29

Facebook: Grups, Pàgines, Esdeveniments i Causes

Tot i que sembla ja una eternitat que tenim Facebook trucant a la nostra porta (els 5 anys que té ja són xifres geològiques a internet) hi ha molta gent, molts d’aquests suposats professionals del tema, que s’entesta a reduïr la seva presència corporativa a Facebook amb usuari + grup, obviant pàgines i causes.

facebook-logo

Dit d’una altra manera, abans de fer res amb Facebook per la teva empresa cal que et plantegis cinc minuts què vols fer-hi exactament. Altrament dit, els objectius de la teva Identitat Digital a Facebook.

Només vols ser-hi?

  1. Crea’t un usuari personal per a tu com a administrador de la presència de la teva empresa.
  2. Crea una pàgina pública de Facebook com a presència de la empresa

Vols crear comunitat d’usuaris?
És a dir, si vols que els teus clients (o fins i tot els teus companys de feina) hi comparteixin continguts relacionats amb la empresa (comentaris, temes de debat, fotografies, etc.) pots crear un grup a nom de la empresa (malgrat que també tens Forum i fotos a la pàgina pública)

Vols organitzar cap sarau?
Doncs crea un esdeveniment i invita-hi als teus amics (els del teu perfil) i/o admiradors (els de la pàgina de la empresa)

Vols fer bulto?
O dit d’una altra manera, vols cridar l’atenció a Facebook ajuntant el màxim de gent possible?
Dons crea una causa

I què vol dir tot plegat?

Usuari (o perfil)

És la mare dels ous de Facebook, com si diguéssim, per que res podem fer-hi sense. Ara bé, és i ha de ser personal. Mai, però mai, l’hem de fer servir per la empresa. Només cal veure què ens hi demanen com a informació: creences religioses, estat civil, etc. Vols dir que en pots dir res d’això sobre la teva empresa? O:)

Consell: fés-lo servir de manera normal per parlar una mica de tot i, de tant en tant, colar-hi comentaris per promocionar la empresa. Així els teus missatges de màrqueting seran més creibles.
Més informació: Ayuda Facebook. Perfil (es)

FB Page iconPàgina

És la llar de la teva marca a Facebook. Una mica com l’aparador de la teva empresa, ben bé com una pàgina web de tota la vida. Però amb una sèrie de capacitats que la fan ideal per fer màrqueting amb Facebook, com per exemple:

  • Estadístiques: amb el teu usuari de Facebook no hi ha ben bé manera de poder saber-ne el tràfic que tens. En canvi amb les pàgines teniu tot un seguit d’estadístiques per conèixer el funcionament de la teva presència a Facebook (des de les visites que hi ha hagut fins quina interacció han tingut amb els teus continguts).
  • Audiència: la majoria de accions que pots fer amb Facebook només les pot veure qui hi estigui donat d’alta. Les pàgines, en canvi, són accessibles per qualsevol que tingui internet! Res millor per promocionar-t’hi!

Consell: Fés-la el centre de la teva presència corporativa a internet, potser junt la pàgina web de la empresa.
Més informació: Ayuda Facebook. Páginas (es)

FB Groups IconGrup

Un grup, tal com hem dit abans, és per debatre i compartir continguts. I això no és potser el més adient per una empresa en sí, al menys no directament.

Consell: Busca la manera de que algú entre els teus clients n’obri un per parlar com de bons són els teus productes (o serveis). I si algú hi entra a queixar-se, millor que l’administrador sigui diplomàtic. O:)
Més informació: Ayuda Facebook. Grupos (es)

FB Events IconEsdeveniment

Qualsevol event que organitzis, sigui un sopar de promoció, una oferta especial a un lloc en concret (o a totes les tevesbotigues) o l’espectacle especial que feu tal nit al teu restaurant el podeu omplir gràcies a Facebook.

Consell: Afegeix-li tot el que hi pugui colar, des de fotos i videos a links cap al teu lloc web i al google maps. I fés que l’esdeveniment surti arreu de la teva xarxa de Facebook i encara més enllà.
Més informació: Ayuda Facebook. Eventos (es)

FB Causes IconCausa

Tot i que originalment l’aplicació de Causes a Facebook la van fer per concienciar la gent i recollir diners per beneficència, també ho pots fer servir per la teva empresa.

Posem que vens ninotets del Pokemon i vols remoure una mica el tema amb un lema com “Quants voldríeu tenir un Pokemon a la butxaca?” (cosa que no podríeu fer sense llicència de Nintendo, tot s’ha de dir ;) ). Doncs en comptes d’obrir un grup que mai omplireu de contingut (per que només t’interessa recopilar dades de contacte i fardar del nombre final de gent que s’hi pot afegir) fés-ho amb una Causa.

Consell: Aprofita-ho per implicar-los emocionalment amb la teva marca i aprofita’t-en també de la viralitat d’aquesta aplicació (vull dir, com incita als afegits a afegir més i més gent ;) )
Més informació: Causes Help Center (en)

I encara no hem parlat dels anuncis que podem publicar a Facebook… Però això ja son figues d’un altre paner O:)

gen 29

Les llistes de Twitter i la teva reputació

No fa massa temps que Twitter va fer un salt qualitatiu en el seu servei afegint-li una funcionalitat que massa temps que s’ha fet esperar: llistes d’usuaris.

twitter-logoJa des dels primers temps d’ús d’aquest sistema de microblogging per exel·lència em veia jo maleïnt els ossos de qui hagués decidit de no incloure-la, per que a poc que hom seguís més de 10 usuaris, i aquestos fossin ni que sigui una mica actius, se’m feia ben bé impossible de gestionar-los aquell guirigai de missatges.

M’era doncs de bon principi necessària alguna manera de poder agrupar els usuaris ni que fos pels seus temes més habituals de conversa com ara els que encara no he agrupat a la meva conta personal (@Lobisome):

  • Política
  • Còmics
  • Feina

Friendfeed

Vaig esmerçar-me doncs a cercar entre les diferents aplicacions web que hom m’oferia per augmentar les funcionalitats de Twitter fins que vaig trobar FriendFeed. Aquesta sí que m’oferia llistes, i molt abans que Twitter, però per-ho m’obligava a crear un amic imaginari per cada usuari de Twitter que volia seguir.

És a dir, el doble de feina.

Seesmic_logo

Finalment me’n vaig decidir per passar a les aplicacions residents (desktop) com ara Seesmic o Tweetdeck. Vaig fer servir totes dues amb fruició fins que, justament, Twitter decidí oferir-nos les llistes vaig sentir que aquestes dues aplicacions perdien el principal motiu per mantenir-les al meu ordinadior.

tweetdeck logo

Però què tenen d’especial aquestes llistes?
Això, tot i la seva òbvia utilitat no seria res més que les que ja abans ens oferien aplicacions com Tweetdeck, Seesmic o les llistes d’amics de Facebook.

Ara bé, una inesperada gràcia que tenim en aquest cas és que les llistes de Twitter són públiques per defecte!

Això ens obre tot un nou món inesperat que ens permet:

  • Seguir en bloc els twitts de la gent d’una llista sense haver-vos-els d’anar afegint al vostre llistat dels que  segueixes (Seguidos o Following). Si enganxes a algú amb els mateixos interessos que tú i amb bon criteri a l’hora de sel·leccionar a qui seguir te’n pots estalviar una bona feinada.
  • Pots saber, de manera indirecta, el que els altres pensen de tu. És a dir, una bona picossada de la teva Reputació Online!

Doncs sí, només cal mirar en quines llistes surts i quin nom li han posat.

Posem com a exemple la meva conta principal de Twitter: @manyanasj (tinc d’altres, però no venen al cas ara mateix)

Twitter Lists manyanasj

N´hi ha llistes de pura cortesia com @pramitjnathan/list-gratitude-1 o @jordigran/reverse que senzillament t’agraeixen que tu els ho fessis abans (@manyanasj/MKT i @manyanasj/social-media respectivament).

També les tenim d’aquelles genèriques de qui no et sap exactament con clasificar-te però que tampoc et vol enterrar dins el maremàgnum del “All Friends”:

Potser que les més interessants són les que et recompensen amb el reconeixement de classificar-te pels serveis que ofereixes:

I encara millor si el que t’ho reconeix és un destacat expert en el tema com @victorpuig (tot i que a ell no s’hi veu ben bé com a expert tot sabent que això de les xarxes socials i gestió de reputació online és encara massa nou com per que ningú ho sigui)

Però potser el que més agraeixo és haver esdevingut membre de @sorprendida/gente-maja-m-maja on ens apleguem els que, segons paraules textuals de @sorprendida:
Todos aquellos que me animasteis y me hicisteis sonreir en el hospital. Nunca lo olvidaré Gracias!

De res, dona, només vaig solidaritzar-me amb algú a qui respecto molt i que, a més a més, estava passant una mala experiència que jo ja conec massa bé.

Afortunadament, tot acava passant per poder tornar a gaudir de l’alegre xivarri de les nostres criatures

:’-)

Si voleu més informació de les llistes de twitter (com crear-ne, omplir-la d’usuaris, etc.) podeu anar directament can Mashable: HOW TO: Use Twitter Lists . .

nov 30

La teva web fruitarà com terra fecunda

En contra del que sempre ens han dit de les pàgines web, potser per la pròpia gènesi d’internet (aquella xarxa militar de nom ARPANET), una pàgina web no és pas una estranya entitat freda i inert allotjada dins algun ordinador amagat dins un soterrani perdut. Ans al contrari, és un ens viu i canviant esperant que la cuideu com feien els nostres avis amb l’hortet de la casa.

Webicultors. Llaura la web, treu-ne la collita.

Webicultors. Llaura la web, treu-ne la collita.

Document de la World Wide Web, normalment en format HTML/XHTML i amb extensions de fitxer .html o .htm. El seu contingut és hipertext amb hipervincles per facilitar la navegació d’una pàgina o secció a una altra.

Això és el que ens en diu la Viquipèdia. Però això només és una part massa petita de la veritat.

Una pàgina web, especialment si la volem aprofitar pel nostre negoci, és realment un camp de conreu d’on podem treure una collita realment profitosa.

Insistim doncs, la teva pàgina web és la teva terra fecunda que està esperant que la llauris, la sembris per que ella, en agraïment, et regali la seva profitosa collita.

Sembrar

Hom diria que a la web només podem sembrar paraules clau, al menys així ho diuen als manuals de SEO. Però més aviat el símil de llavor (com a ens susceptible a créixer i donar fruits) seria la visita.

Més concretament, el visitant que, un cop llaurada la terra, germinarà convertint-se en contacte o client.

L’acte de sembrar seria doncs tot allò que ens portés visites a la pàgina web:

  • SEO: concretament optimitzar la nostra pàgina web fent, entre d’altres coses, que tingui les paraules clau que els nostres visitants potencials fan servir.
  • Linkbuilding: aconseguir links des d’altres pàgines web on aquests visitants potencials també visiten i potser també voldran venir a la nostra.
  • Social Media Màrqueting: participar activament a aquest safareig del s.XXI per tal de guanyar-nos la confiança de la nostra audiència i que també vinguin a la nostra pàgina web.

Llaurar

La web la llaurem ben bé igual que faríem amb el tros, tot per facilitar que la llavor germini i puji com cal. Preparem doncs la web per rebre’n visites i que germinin (converteixin) en clients en potència.

I com? Doncs aquí la paraula màgiqua seria la usabilitat. O dit d’una altra manera, posar-li fàcil al nostre visitant per que faci el que ens interessa:

  • comprar
  • posar-se en contacte amb nosaltres

És a dir, un cop tenim clar què volem que hi faci el nostre visitant (eg.: que vegi les nostres dades de contacte) aplanem-li el camí:

  • Treiem links innecessaris que el distreguin.
  • Fem que el link que ens hi porti sigui el més llempant de tots.
  • Fem que les nostres dades de contacte es veing sempre a la web!

Collir

Com no em canso de repetir, la collita de la nostra web no son res més que les vendes. Només cal saber-les mesurar, veure com les podem relacionar amb la nostra pàgina web (fins i tot quan no tenim hi cap botiga). De ben segur que descobrireu que realment ja esteu guanyant diners gràcies a la vostra web.

Agafem potser els càlculs que ja vam suggerir a aquesta mateixa web:
Quant guanyem amb la web?

Per que molt possiblement, la nostra web ja ens està donant una collita ben profitosa. I si, a més a més, invertim en Internet Màrqueting, més gran serà la collita. I encara millor, si hi apliquem Analítica Web podrem saber què funciona i què no ho fa a la nostra web i, així, collir encara més vendes.

I què és la analítica web? doncs eines per saber què i com collir al tros de terra fecunda que és la nostra web.

oct 28

L’Analítica Web és una actitud

Com ja vam dir a Què és l’Analítica Web? parlem d’una potentíssima eina per saber què fan els nostres visitants a la web i, ja posats, saber si fan el que volem: ajudar-nos a vendre més.

Tornem-la ara a respondre, però des d’un altre punt de vista de la mà d’en Javier Godoy. Ell és un altre d’aquests mestres del tema qui, al igual que Pere Rovira, va tant sobrat de coneixements que va accedir a compartir-los amb aquest qui us escriu amb el seu permís per a re-publicar i traduir aquest post seu: LA ANALÍTICA WEB ES UNA ACTITUD

Aquesta idea em va venir per primer cop quan escoltava les preguntes i respostes dels qui participàvem en el col·loqui d’eMetrics a Madrid, on parlàvem molt de què és i què no és l’analítica web.

En el seu moment no vaig respondre pas amb aquestes paraules, i ara que han passat uns dies i la idea ha adquirit manera, ho comparteixo amb vosaltres a l’espera de la vostra opinió al respecte:

Per entendre millor què vull dir amb actitud, tinguem en compte dues coses:

QUI FA SERVIR L’ANALÍTICA WEB A L’ORGANITZACIÓ.

El practitioner, és a dir l’analista és tan sols un dels personatges que intervé en aquesta història. Com molt bé vam debatre durant la intervenció de Sergio Maldonado, i després ens va exposar molt gràficament René Dechamps, a més del practitioner n’hi ha els proveïdors d’eines i el protagonista, segons la meva opinió: el directiu. És a dir el decisor!

PER A QUÈ ES FA SERVIR L’ANALÍTICA WEB.

Descartant que el venedor de l’eina la fa servir per guanyar diners, i l’analista per fer bé la seva feina, el decisor utilitza l’analítica web per relacionar les seves decisions amb la informació al seu abast. I aquest és moltes vegades el problema: aquesta relació és de doble direcció:

Els decisors es divideixen en dos grans grups: els que prenen decisions en funció de la informació disponible i els que busquen informació disponible per prendre les seves decisions.

Per això hi ha directius que decideixen suspendre la seva inversió en publicitat quan la dada els diu que els compradors vénen de Google, i quan comproven que en realitat primer veuen la publicitat i després ens busquen a Google, s’enfurisma amb l’eina, i probablement també amb l’analista. Per què? perquè en funció de la informació que els vam donar han pres una decisió equivocada. Blasfèmia!

Com bé saben tots els analistes:

Un directiu et perdonarà, gairebé sempre: per que no disposis d’una dada, sempre: per que disposis de molts més dades i mai: per donar-li una dada que el va deixar en evidència.

ON ÉS EL PROBLEMA? EN L’ACTITUD!

El primer tipus de directius són això: directius, a la manera antiga. Entenen que ells prenen les decisions i que és la seva responsabilitat, així que es preocupen més de les conseqüències que té cada decisió per al seu prestigi personal i professional que per l’impacte en el negoci. Bé, almenys tant, com per l’impacte en el negoci.

Són com aquest grup de polítics que apareixen en aquesta escena d’ Airforce One. Us recordo el context: l’avió del president ha estat segrestat i demanen l’alliberament d’un perillós terrorista soviètic o mataran al president i tots els seus acompanyants, incloses la seva dona i la seva filla (que vés per on viatjaven en aquest vol) La vicepresidenta i altres membres del govern es reuneixen en comitè de crisi i han de prendre una decisió.



Què és el que més els preocupa a aquests senyors, (i senyora)? Les vides dels viatgers de l’avió? Les implicacions polítiques de les seves decisions? O qui es menjarà el marrón? “Siguem pragmàtics” diuen i de poc que no li encolomen el problema al president rus. Busquen certeses, però no n’hi ha.

Ara ens en anem a un altre escenari: El despatx del doctor House, on Chase, Cameron i en House mateix tenen una de les seves habituals tempestes d’idees per analitzar que està matant Foreman (sí, aquest cop el malalt és un d’ells) Foreman té una malaltia desconeguda i encara que hi ha altres pacients a l’hospital amb la mateixa malaltia, Foreman no reacciona igual davant el mateix tractament. (Ui!, Com em sona això) La situació és igualment tensa i les conseqüències igual de greus (almenys pel cantó afectiu)

Deixant a banda l’actitud final de House i al marge d’aquest exemple, què és el que més els preocupa? Què és el que capítol rere capítol ens té enganxats al nostre sofà i ens porta a empassar-nos infumables diàlegs de metges que no toleraríem al nostre doctor de capçalera parlant d’un refredat? Busquen anomalies, perquè “ens diuen que passen coses” i és clar: Foreman és negre!

Practicar l’analítica web s’assembla més a l’actitud d’un metge (com House) que a la d’un polític. Al cap ia la fi un metge és un cietífic i la seva manera de pensar es basa en analitzar símptomes i intervenir sobre el pacient i observar el resultat.

Aquí hi ès la clau, crec jo: no es fa millor anàlisi perquè es guardi en la memòria la enclopedia sencera de la American Medical Asociation, sinó perquè

1. Es busquen símptomes que ens ajudin a comprendre què està passant
2. S’apliquen mesures que no sabem si tindran l’efecte desitjat, així que millor seguir observant els símptomes abans de donar per fet que el malalt ja està curat

Com diu Jan Carlzon: “No podeu millorar una cosa un 1.000%, però si pots canviar 1.000 petites coses un 1%”

Amb quina actitud et quedes tu?

Potser que també t’interessi:

    Insistim, aquest post va ser publicat originalment al blog de Javier Godoy (es) el dia 15 de juny de 2009. .

    oct 27

    Per a què serveix Twitter?

    Anteriorment ja hem intentat explicar què era això de Twitter, però potser ens quedava de respondre una pregunta encara més important: De què serveix? Doncs bàsicament per trobar clients, fer contactes i comunicar-te ben bé amb qui vulguis en temps real.

    Twitter Header

    Però d’altres amb més coneixement que aquest autor ja l’han respost aquesta pregunta, magistralment a més a més. Alguns d’aquests mestres no només gaudeixen d’ingents coneixements sinó que també tenen la grandesa de compartir-los, com ara Marc Vidal donant-nos permís a re-publicar el seu post homònim: PER A QUE SERVEIX TWITTER?

    Blog de Marc Vidal

    Blog de Marc Vidal

    L’us que dono al twitter és cada cop més interessant. Després d’uns primers dies en els que semblava un antropòfag incorporant desenes de followings, vaig descobrir que m’importava més aviat poc o res, que feien els homes més ocupats del món. Com alguns amics sostenien que això del nanoblogging ajudava a crear xarxes, vaig mantenir el meu compte i em vaig disposar a buscar les seves arestes més útils. Vaig esborrar la majoria d’usuaris que no m’interessaven i vaig reflexionar sobre el que jo podia aportar a la nanosfera. Admeto que he informat sobre assumptes insolentment trivials, però ara procuro descobrir els avantatges del nanopost. En concret ja he pogut detectar empíricament 20 bondats:

    1. La capacitat d’aportar reflexió sintètica, veloç i encapsulada en píndoles de 140 lletres ha resultat ser un descobriment. Amb l’excusa de les primàries americanes i gràcies a la característica d’arxiu i rèplica, he aconseguit digitalitzar opinions curtes en la gran memòria del propi sistema i aquestes han estat reutilitzades immediatament per altres usuaris durant les nits de recompte. L’efecte final ha estat la construcció d’opinions col•laboratives amb aportacions mínimes i impulsives, amb enllaços que suportaven l’ampliació i amb notícies d’una immediatesa sorprenent.
    2. Twitter em permet estar en contacte amb la meva pròpia xarxa d’amics sense l’intrusisme d’altres sistemes tipus xat. La capacitació d’eliminar aquells que no aporten res més que les seves vivències trivials, és fonamental. Hi ha usuaris que relacionen la seva vida personal i els detalls que la conformen amb aportacions molt interessants. D’aquesta manera, seguint un patró que barreja l’interès per la vida dels teus amics i la necessitat d’alimentar-se de notícies, enllaços i aportacions noves, Twitter es converteix en un meccano digital d’enorme sentit.
    3. Amb Twitter es pot desenvolupar una espècie de plataforma que bonifica la personalitat social. Funciona com un projector connectat ocasionalment i que treballa construint una marca personal.
    4. Twitter no penalitza la promoció racional del teu propi bloc. Els teus seguidors no culpen aquesta actitud ja que, òbviament, els interessa allò que aportes a la blocosfera.
    5. A nivell d’empresa permet que els meus projectes siguin assistits en primícia per a qui m’interessa. És una bona manera d’afegir esforços de comunicació social en temes col•lectius o individuals.
    6. Em permet l’accés immediat sobre qualsevol apreciació, campanya o temari que exposen els meus vinculats.
    7. Gràcies a Twitter he convocat reunions i trobades de manera col•lectiva i les he enllaçat amb facebook o amb altres sistemes de confirmació. Twitter aporta un nou nivell de convocatòria. Permet de tipus més informal, útil quan es vol desprofessionalitzar un encontre.
    8. Twitter m’ajuda a obtenir dades a temps real de cotitzacions i impressions per part d’agents de Trading sobre inversions particulars i corporatives. Si el traç ideogràfic es compon d’una síntesi i un enllaç, el conjunt és demolidor.
    9. Gràcies a Twitter he aconseguit compondre equips de teletreball puntuals. Després de sol•licitar si algú coneixia un tipus determinat de professional que pogués resoldre un assumpte veloçment, en un parell d’ocasions vaig obtenir resposta satisfactòria. Com exemple com varem solucionar el problema tècnic que varem viure la nit de la inauguració de la Catosfera.
    10. Twitter m’ajuda a tenir un resum detallat de la meva pròpia vida. Gràcies a la seva memòria, gestiono el meu temps i ho analitzo. Em serveix de registre del que faig. Em permet raonar-ho, examinar-lo més enllà del que s’apunta en una agenda, ja que a Twitter incorporo raonaments i aspectes immediats que no s’anoten en cap altre lloc.
    11. Twitter també és viral i es nodreix d’una xarxa distributiva com a element de promoció d’enllaços i idees. La subscripció via feeds dels twitts preferits augmenta exponencialment aquest fet. Els participants de llocs de notícies socials poden aconseguir enormes fluxos de visites a partir d’aquest sistema d’enllaç automatitzat via Twitter.
    12. He pogut comprovar com Twitter permet una retransmissió selectiva i seleccionada d’esdeveniments en directe d’una manera molt fàcil. Debats, conferències i inauguracions poden ser definides, discutida i seguida a temps real a través de Twitter. No permet el detall en la definició, però si el flaix conceptual i immediat. A més, no es tanca a la incorporació instantània de lectors que poden no estar sota la cobertura del propi esdeveniment.
    13. Twitter pot arribar a ser una eina fonamental per al periodisme ciutadà. Difon missatges i enllaços a temps real sense cost i a una xarxa de lectors determinada i accessible amb total llibertat.
    14. Twitter m’ha permès trobar clients en línia i potencials sinergies empresarials. A través de Terraminds he realitzat recerques selectives que m’han ajudat a desenvolupar projectes comuns, en concret un de molt recent.
    15. Twitter em permet prendre notes públiques que solen ser complementades en alguna ocasió. Publico nanoidees que després analitzo en profunditat amb l’afegit que, quan em disposo a això, pot ser que tingui alguna nova idea d’un seguidor que millora o accentua en major mesura la meva. La ment global treballa quan jo descanso. ;-)
    16. Amb socis i col•laboradors he establert una espècie d’intranet amb permisos. Alguns directius estan connectats amb empleats de departaments diferents, de manera que se sumen petits aspectes que algun dia conformaran empreses obertes de veritat.
    17. Els projectes col•lectius o en grup són un territori ideal per a twittejar. En el meu cas he aconseguit que, gràcies a la seva memòria i a la seva atemporalitat immediata, alguns projectes s’actualitzin en diferents moments però col•lectivament.
    18. Twitter i jo encara ens estem coneixent, però admeto que la meva opinió sobre el mitjà ha variat substancialment. El debat Pizarro-Solbes va ser enriquidor per a aquells que el seguirem a través del microbloc. La redacció d’una guia prèvia va permetre utilitzar Twitter durant el transcurs del mateix i comentar-ho a temps real. Va permetre fer-ho sobre les pròpies intervencions dels polítics. Vam tenir conclusions ràpides, errors detectats per la intel•ligència col•lectiva i aldarulls d’algun nanoseguidor incontrolat. L’efecte final molt satisfactori i nutritiu. Després d’una nit de lectura twitter, web, bloc i medis digitals al costat del propi debat, el conjunt va permetre escriure reflexions completes, rodones i més o menys encertades.
    19. Twitter aconsegueix que m’hi sumi a campanyes i que les conegui.
    20. A més, Twitter em diverteix.

    Finalment he d’advertir que Twitter és com un gos amb el seu propietari. La imatge i l’educació que transmet depèn més del amo que del propi animal.

    Insistim, aquest post va ser publicat originalment al blog de Marc Vidal el dia 28 de febrer de 2008. Agraïm a l’autor el seu permís explícit per aquesta re-publicació.

    oct 22

    Qué és la Usabilitat Web?

    Exemple d'estudi de Usabilitat Web.
    Exemple d’estudi de Usabilitat Web.

    Sempre podem consultar la Wikipèdia: Usabilitat o al nostre glossari per llegir-hi la definició, però dubto que ens serveixi per entendre-ho. Més aviat es tractaria, en mode resumit i ja de cara al que ens ha d’interessar, de com aconseguir que a la nostra web passi el que volem. Però alerta! Abans hem de tenir molt clar què volem que hi passi.


    Ja hem mirat de definir dos dels pilars d’això que és fer negoci via internet:

    Però potser caldria haver començat amb una altra pregunta:

    • Per què volem una web? Molt fàcil: per que els visitants comprin el nostre producte o servei.

    I què vol dir vendre amb la nostra pàgina web?

    Doncs, si encara no la saps aquesta pregunta déu ser per que no és pas un e-commerce el que tens penjat a la xarxa. En aquest cas la millor manera de fer-ho és aconseguir la següent seqüència:

    1. Algú entra a la vostra pàgina web.
    2. Aquest visitant accedeix a la vostra pàgina de contacte.
    3. Aquest contacte potencial realment s’hi posa en contacte i compra.
      Ara bé, ja convindreu que la venda en sí ja és més aviat feina vostra O:)

    Si en canvi tens un e-commerce (una web d’aquestes on hi pots fer la compra directament) la seqüència virtuosa seria:

    1. Algú entra a la vostra pàgina web.
    2. Aquest visitant accedeix a la vostra pàgina de producte.
    3. Aquest client potencial clica al botó de add to cart i acaba fent tot el procés de compra.
      Aquí ja són tots faves comptades, però no oblidem pas que mentre tinguem una pàgina de contacte també la podrem fer servir pervendre.

    Molt bé doncs, ja sabem què volem. Mirem ara el com. I just d’això tracta laUsabilitat.

    Com aconseguim doncs portar els nostres visitants pel virtuós camí de laconversió envers a flamants clients? Doncs bàsicament aplanant-los prou el camí com per evitar com més dubtes i preguntes millor.

    És a dir, si els nostres visitants es troben pensant això…:

    • Què m’ofereix aquesta gent?
    • On és la pàgina de contacte?
    • I el botó per enviar el missatge?
    • I el botó per comprar?

    … doncs malament rai.

    Per que massa sovint ens trobem amb pàgines web pensades únicament des del punt de vista de:

    • l’equip de desenvolupament (programadors).
    • l’equip de disseny.

    Però molt pocs cops ens les trobem pensades des del punt de vista de l’usuari. I són aquestos visitants els que finalment ens compraran.

    I mai aconseguirem pujar les vendes si convertim la nostra web en una mena de gimcana, o dit d’una altra manera en boca dels experts, els nostres visitants tenen un crit inconscient a punt de sortir: No em facis pensar!

    Per més detalls, seguiu atents a propers missatges i també aquest bonic llibre:
    Don’t Make Me Think: A Common Sense Approach to Web Usability, 2nd Edition